El poder general i el poder especial són documents notarials que permeten delegar facultats a una altra persona. Tots dos es firmen davant notari. La diferència principal rau en l'abast que es concedeix. Moltes persones els necessiten quan viatgen, viuen en una altra ciutat o simplement no poden assistir a un tràmit.
L'elecció incorrecta genera complicacions. Un poder massa ampli exposa a riscos. Un de massa estret obliga a repetir el procés. Aquest article detalla les característiques de cadascun, els seus riscos i com decidir segons el cas.
Què és un poder general
Un poder general és un document que concedeix facultats àmplies a l'apoderat. Aquest pot actuar en nom del poderdant en una varietat d'assumptes sense que s'especifiqui cada acció. El text utilitza termes generals com "administrar béns" o "realitzar operacions bancàries".
El Codi Civil regula aquesta figura. Els articles 1709 i següents estableixen les regles del mandat. El poder general permet pagar factures, cobrar rendes, signar contractes de subministrament o representar davant Hisenda. S'empra quan es requereix flexibilitat.
Existeixen variants. El poder general per a l'administració de béns és el més freqüent entre particulars. El poder general per a plets s'utilitza en procediments judicials. Les empreses atorguen poders generals als seus directius perquè gestionin operacions diàries sense consultar cada pas.
La durada és normalment indefinida. El document no inclou data de caducitat. Només acaba per revocació expressa, mort del poderdant o mort de l'apoderat. Aquesta característica ofereix comoditat però exigeix plena confiança en la persona designada.
En la pràctica, un executiu que es trasllada a l'estranger per diversos anys atorga aquest tipus de poder a un familiar. El familiar pot aleshores manejar els comptes corrents i els impostos sense necessitat de signatures addicionals.
Què és un poder especial
Un poder especial es limita a un o diversos actes específics. El document descriu amb precisió què pot fer l'apoderat. Inclou dades concretes com l'adreça d'un immoble, el número de compte o el nom del contracte.
Aquest poder s'esgota una vegada realitzat l'acte per al qual es va atorgar. L'apoderat no pot sortir del que està escrit. Si el text menciona només la venda d'un cotxe, no serveix per vendre una casa.
S'utilitza en compravendes quan el propietari no pot acudir a la signatura. També és habitual per a tràmits bancaris puntuals o per representar en una junta de propietaris concreta. El notari redacta el text amb els detalls exactes que aporta el client.
Les empreses recorren al poder especial quan un empleat ha de signar un contracte determinat. El document indica el nom del client, l'import i les condicions. D'aquesta manera es controla exactament l'abast de la representació.
El poder especial redueix l'exposició. El poderdant manté el control perquè l'apoderat només té autoritat per al descrit. Això és útil quan la relació de confiança és menor.
Diferències clau entre poder general i poder especial
L'abast marca la diferència principal. El poder general cobreix múltiples gestions de forma àmplia. El poder especial es centra en un acte concret i detalla les seves condicions.
La durada també distingeix ambdós. El poder general sol mantenir-se vigent fins a la seva revocació. El poder especial acaba habitualment quan es compleix l'objectiu o en la data que s'indica.
El risc d'abús és major en el poder general. L'apoderat disposa de més marge d'actuació. En el poder especial el marge és mínim perquè tot està delimitat per escrit.
La redacció varia. El poder general empra fórmules estàndard i llenguatge ampli. El poder especial requereix més temps de redacció perquè s'inclouen noms, adreces i referències específiques.
El cost davant notari és semblant. Un poder general senzill costa entre 35 i 55 euros. Un poder especial de complexitat mitjana es mou en la mateixa forquilla. Els preus pugen si es sol·licita apostil·la de La Haia per utilitzar el document a l'estranger.
La revocació segueix el mateix procediment en ambdós casos. S'atorga una escriptura de revocació davant notari. En el cas del poder general convé notificar a bancs i registres perquè el document deixi de tenir efecte.
Riscos i limitacions de cada figura
El poder general comporta el risc que l'apoderat realitzi actes no desitjats. Pot vendre un bé o contractar préstecs si el text és suficientment ampli. Per això només es recomana quan existeix una relació de confiança absoluta.
Alguns actes no admeten delegació mitjançant poder. Ningú pot atorgar testament a través d'un apoderat. El matrimoni, el divorci o el reconeixement de fills requereixen presència personal. Aquestes limitacions les estableix el Codi Civil.
El poder especial presenta la limitació del seu escàs abast. Si sorgeixen tràmits addicionals cal atorgar nous poders. Això genera més visites al notari i més despeses.
En ambdós tipus, si l'apoderat excedeix les seves facultats els actes poden impugnar-se. Els tribunals declaren nul·les les operacions realitzades fora del poder. El procés judicial és llarg i costós.
La mort del poderdant extingeix qualsevol poder. Els hereus han d'iniciar els tràmits d'herència per continuar amb la gestió. El mateix ocorre si falleix l'apoderat. Aquests fets limiten la utilitat a llarg termini d'ambdós documents.
Requisits per atorgar un poder davant notari
El poderdant s'ha d'identificar amb DNI, NIE o passaport en vigor. El notari verifica la capacitat legal per atorgar el document. No es requereix la presència de l'apoderat en el moment de la signatura.
És útil preparar la informació de l'apoderat: nom complet, número d'identificació i domicili. També convé tenir clars els detalls de l'acte o actes que es volen delegar.
El notari redacta el text segons les instruccions. El client pot llegir l'esborrany i demanar canvis. Un cop conforme es procedeix a la signatura.
L'aranzel notarial mitjà per a un poder oscil·la entre 30 i 60 euros més IVA. Els poders per a ús a l'estranger amb apostil·la de La Haia sumen entre 20 i 40 euros addicionals. El pagament es realitza a la mateixa notaria.
Després de la signatura s'entrega còpia autoritzada. Aquesta còpia és la que presenta l'apoderat en bancs, registres o administracions. Es recomana guardar una còpia digitalitzada.
Com decidir quin poder atorgar en la teva situació
Primer llista les gestions que necessites delegar. Si són variades i continuades en el temps, el poder general és més pràctic. Si només es tracta d'una operació concreta, tria el poder especial.
Avalua el grau de confiança. Quan es delega en un familiar proper i responsable, el poder general redueix tràmits. Quan es delega en un tercer professional, el poder especial ofereix major control.
Considera la durada prevista. Per a necessitats de pocs mesos és preferible indicar una data de caducitat. Aquesta opció és més senzilla d'incloure en un poder especial.
Un cas concret ajuda a entendre-ho. Ana viu a Bilbao però va acceptar un contracte d'un any a Frankfurt. Necessitava que el seu germà gestionés el seu compte bancari en un banc de Bilbao per pagar la hipoteca i les factures de la llum. No volia que pogués vendre el seu cotxe ni el seu pis. Ana va atorgar un poder especial que indicava expressament les operacions permeses en el compte número 123456789 de la sucursal de Bilbao. El document es va signar en una notaria de Bilbao. El seu germà va poder realitzar els pagaments sense problemes i Ana va evitar riscos innecessaris.
Consulta sempre amb el notari abans de decidir. El professional pot suggerir el text més adequat segons els detalls que s'expliquin. Un bon assessorament evita haver de repetir el procés.
Aquests tràmits es poden fer en línia. Es descriu el cas, es verifica la identitat i es realitza una videotrucada amb el notari.