Per a què es fa servir un poder notarial en la pràctica?

Els impostos depenen del tipus d'habitatge:

Habitatge de segona mà:

• ITP (Impost sobre Transmissions Patrimonials): entre el 6% i el 10% del preu de compra segons la comunitat autònoma. Madrid aplica el 6%, Catalunya el 10%, Andalusia el 7%, etc.

Habitatge d'obres noves (del promotor):

• IVA: 10% del preu (4% per a Habitatges de Protecció Oficial)
• AJD (Actes Jurídics Documentats): entre 0,5% i 1,5% segons CCAA

Altres despeses del comprador: honoraris notarials, despeses registrales i gestoria.

El contracte d'arras és un precontracte de compravenda on el comprador lliura una senyal econòmica per reservar l'immoble. Existeixen tres tipus:

• Arras confirmatòries: constitueixen un avanç del preu. Si alguna part incumpleix, l'altra pot exigir el compliment del contracte o reclamar danys i perjudicis.
• Arras penitencials (art. 1454 CC): les més habituals. Si el comprador desisteix, perd la senyal. Si el venedor desisteix, devolveix el doble. Cap part pot ser obligada a comprar/vendre.
• Arras penals: funcionen com a clàusula penal; la senyal és una penalització però no impedeix exigir el compliment del contracte.

És fonamental especificar clarament el tipus d'arras en el contracte. El nostre equip revisa i redacta el contracte d'arras per protegir els teus interessos.

El venedor ha d'aportar:

• DNI/NIE vigent
• Escritura de propietat del immoble
• Nota simple registral actualitzada (càrregues vigents)
• Certificat energètic del immoble (obligatori per vendre)
• IBI (rebuda de l'Impost de Béns Immobles) de l'any en curs
• Certificat de la comunitat de propietaris d'estar al corrent de pagaments
• Cèdula d'habitabilitat (en comunitats que l'exigeixin: Catalunya, Comunitat Valenciana, etc.)
• Si hi ha hipoteca: certificat de deute pendent del banc

L'Apostilla de l'Haya és un segell oficial que autentica un document públic (com un poder notarial, una sentència judicial o un acta de naixement) perquè tingui validesa legal en els països signants del Conveni de l'Haya de 1961.

Sense Apostilla, un document públic espanyol hauria de passar per un procés de legalització consular en el país de destinació (molt més lent i costós).

Amb Apostilla: el document és directament reconegut en més de 120 països signants sense tràmits addicionals.

Qui emet l'Apostilla a Espanya:

• El Ministeri de Justícia per a documents notarials, judicials i del Registre Civil
• Els Tribunals Superiors de Justícia de cada comunitat autònoma