Per què fer testament
A Espanya, si mors sense testament (intestat), la llei decideix qui hereta i en quina proporció. Primer els fills, després el cònjuge, després els pares, i així successivament segons l'ordre de l'article 912 del Codi Civil. Si no hi ha parents fins al quart grau, hereta l'Estat.
Amb testament, tu decideixes. Pots millorar un fill, deixar un llegat a un amic, designar un marmessor de confiança o incloure condicions específiques (per exemple, que un bé no es vengui fins que el menor compleixi 25 anys). Sense testament, res d'això és possible.
Fer testament no vol dir que vagis a morir aviat. Vol dir que, quan passi, la teva família no haurà d'endevinar la teva voluntat ni barallar-se per ella. El tràmit dura uns 20 minuts i costa menys que un sopar.
Tipus de testament
El Codi Civil espanyol regula diversos tipus. Els tres principals són:
Testament obert notarial. És el més utilitzat. El testador dicta o exposa la seva voluntat al notari, que el redacta i el llegeix en veu alta. El testador l'aprova i el signa. El notari conserva l'original (la matriu) al seu protocol i comunica la seva existència al Registre General d'Actes d'Última Voluntat. És el que recomanem per la seva seguretat jurídica.
Testament tancat. El testador escriu la seva voluntat (o la fa escriure) i la introdueix en un sobre tancat que lliura al notari. El notari aixeca acta del lliurament però no coneix el contingut. És poc freqüent perquè presenta problemes pràctics: si el sobre es perd o es deteriora, el testament es perd. Regulat als articles 706 a 715 CC.
Testament hològraf. Escrit de pròpia mà pel testador, amb la seva signatura i la data. No intervé notari. Només és vàlid per a majors d'edat. A la mort del testador, s'ha de protocolitzar davant notari en els 5 anys següents a la defunció (article 689 CC). És arriscat: si no es troba, si la lletra no és llegible o si hi ha dubtes sobre l'autoria, es pot impugnar.
Existeixen també testaments especials: militar (en campanya), marítim (a bord de vaixell) i en perill de mort imminent (davant cinc testimonis, sense notari). Aquests caduquen si el testador sobreviu a la situació que els va motivar.
La llegítima: el que no pots treure
En dret comú espanyol, el testador no pot disposar lliurement de tota la seva herència. La llegítima reserva una part per a certs hereus forçosos:
- Fills i descendents: dos terços de l'herència. D'aquests dos terços, un és la llegítima estricta (es reparteix a parts iguals entre tots els fills) i l'altre és el terç de millora (el pots repartir com vulguis entre fills i descendents, afavorint-ne un sobre un altre).
- Cònjuge vidu: usdefruit d'un terç (el de millora) si concorre amb fills. Si concorre amb pares del difunt, usdefruit de la meitat. Si no hi ha descendents ni ascendents, usdefruit de dos terços.
- Pares i ascendents: un terç si no hi ha descendents (la meitat si no hi ha cònjuge).
El terç restant és el terç de lliure disposició. D'aquest terç pots fer el que vulguis: deixar-lo a un amic, a una ONG, a la teva mascota mitjançant un cuidador designat, o a qui desitgis.
Diferències per comunitat autònoma
La llegítima del Codi Civil només s'aplica als territoris de dret civil comú. Diverses comunitats autònomes tenen regles pròpies:
Catalunya. La llegítima dels fills és només un quart de l'herència (25%), no dos terços. El testador té molta més llibertat per distribuir el seu patrimoni. Llei 10/2008, de 10 de juliol, del llibre quart del Codi Civil de Catalunya.
País Basc. La llegítima és d'un terç per als fills, però és col·lectiva: el testador la pot repartir lliurement entre ells, fins i tot donant-la tota a un sol. Llei 7/2015, de 30 de juny, de relacions familiars.
Aragó. Llegítima col·lectiva de la meitat de l'herència per als descendents. El testador la pot distribuir com vulgui entre fills i descendents.
Navarra. No hi ha llegítima material. Els fills tenen dret a ser esmentats al testament (llegítima formal), però el testador els pot no deixar res. N'hi ha prou amb nomenar-los.
Galícia. Llegítima d'un quart per als fills (similar a Catalunya). Llei 2/2006, de 14 de juny, de dret civil de Galícia.
Balears. A Mallorca i Menorca, llegítima similar al dret comú però amb particularitats en les donacions col·lacionables. A Eivissa i Formentera, llegítima d'un terç o la meitat segons el nombre de fills.
Fer testament per videoconferència
Des de la Llei 6/2020, d'11 de novembre, de regulació de determinats aspectes dels serveis electrònics de confiança, és possible atorgar escriptures públiques per videoconferència notarial. Això inclou el testament obert.
El procés és igual que presencialment: el notari verifica la teva identitat, et pregunta sobre la teva situació familiar i patrimonial, redacta el testament segons les teves instruccions, te'l llegeix i tu l'aproves i el signes electrònicament. La diferència és que tu ets a casa teva i el notari al seu despatx.
El notari ha de verificar que la connexió és segura, que no hi ha coacció (ets sol a l'habitació) i que comprens el que signes. Si el notari té dubtes sobre qualsevol d'aquests extrems, pot negar-se a autoritzar l'acte.
Quant costa fer testament
L'aranzel notarial d'un testament està regulat pel Reial Decret 1426/1989. Per a un testament estàndard, l'aranzel és de 40 a 60 € segons l'extensió. Hi ha un mínim de 30,05 € més un recàrrec per foli addicional.
Amb IVA (21%) i còpies, el cost total d'un testament senzill ronda els 50-80 €.
A Notaría Online, el servei d'atorgament de testament per videoconferència costa 125 € + IVA. Aquest preu inclou la consulta prèvia, la redacció del testament, la signatura per videoconferència i el lliurament de còpia autoritzada electrònica. L'aranzel notarial s'inclou en el preu. Consulta les tarifes completes.
Revocació del testament
Pots canviar el teu testament en qualsevol moment, tantes vegades com vulguis. N'hi ha prou amb atorgar-ne un de nou. El testament posterior revoca l'anterior de forma automàtica, llevat que el nou digui expressament que l'anterior es manté en el que no el contradigui.
No cal destruir el testament anterior ni avisar a ningú. Simplement n'atorgas un de nou i el notari ho comunica al Registre General d'Actes d'Última Voluntat. Quan moris, es demanarà el certificat d'últimes voluntats i s'identificarà el testament més recent.
Si la teva situació familiar canvia (naixement d'un fill, divorci, defunció del cònjuge), revisa el teu testament. No caduca, però pot quedar desfasat.
Documentació necessària
- DNI o passaport en vigor del testador.
- Dades dels beneficiaris: nom complet i DNI o passaport. Si no tens el DNI d'un beneficiari, n'hi ha prou amb el seu nom complet i parentiu.
- Descripció de béns que vulguis esmentar expressament (no és obligatori llistar-ho tot; pots fer llegats concrets i deixar la resta "a parts iguals entre els meus fills").
- Nom del marmessor si en vols designar un (és opcional però recomanable si l'herència és complexa).
No necessites certificats de propietat, escriptures dels teus immobles ni extractes bancaris. El testament no és un inventari; és una declaració de voluntat.